dimarts, 9 de setembre del 2014

VIATJA. Encara que no surtis, de la ciutat on vius.


Ahir, 8 de stembre de 2014, feia 3 anys que vaig decidir seguir al meu cor.
Que vaig començar a adonar-me que, amb menys, no es viu bé, es viu millor.
Que la meva vida donava un gir de 360°C, cap a la consciència.
Que començava una AVENTURA arreu del món amb la meva MOTXILLA.

Des de llavors, la meva vida està sent una aventura constant.

I avui fa, exactament, 2 anys i dos mesos vaig acabar el viatge. Sí. Vaig aterrar el 9 de juliol de 2012.

Cada any per aquestes dates es remou quelcom, dins meu.

És com si fos el meu aniversari. És mes, l'Estel, una amiga, ahir em va felicitar pel meu 'viatge-aniversari'. Em va emocionar que hi pensés.

Ara mateix, sento papallones a la panxa. Sento la mateixa sensació de quan escribia el blog mentre viatjava. Indescriptible.
M'acabo de rellegir alguns posts del blog. Curiós. Llegint-me, m'he traslladat per una estona a Sri Lanka, a Laos... No podia parar.

M'ha passat una altra cosa mentre llegia, i és que m'he adonat que segueixo amb l'aventura. I ho faig perquè segueixo amb la il.lusió, la llibertat i la consciència que m'acompanyava viatjant.
He traslladat aquests 3 pilars al meu dia a dia, sense more'm, quasi, de Barcelona.
Segueixo viatjant de la mà d'Amor Cuinat, el viatge, traslladat aquí.

Al post 'Gràcies. Gracias.' vaig deixar constància de paraules i sentiments que, durant el viatge vaig rebre, de molts de vosaltres. Emocionant. Curiosament, quan iniciava el meu projecte personal i professional Amor Cuinat, vaig rebre paraules i sentiments molt semblants.
Això, per mi, és MÀGIA.

Sens dubte, el viatge ha marcat un ABANS i un DESPRÉS a la meva vida.

VIATJA. Encara que no surtis, de la cuitat on vius ;)

dissabte, 11 d’agost del 2012

Sri Lanka. I am the best guide of my jorney...

6 de juny. Aeroport de Kuala Lumpur apunt de volar cap a Sri Lanka.
El vol va on time. Iuju. Màxim 10 persones "blanques" a l'avió". Aterro a les 7 del matí a Colombo.Nou país. Nova moneda. Nova cultura. Nou menjar. Nova Núria. Núria amb ganes d'endinsar-se al màxim amb la cultura cingalesa. Cap al centre de Colombo falta gent. Agafo un bus que em costa 50 rupies (0'30€) i tarda unes 2 hores en arribar a la Fort Station. Caos. Busus per tot arreu. Havia reservat la primera nit en un "hostel" a les afores de Colombo, a Dehiwala. Compro el bitllet de tren, 10 o 20 rupies, no recordo ben bé (0'06 o 0'12€) per uns 20 minuts de tragecte. Primer objectiu: comprar una targeta SIM. No em costa gens, gràcies al senyor de la botiga que parla anglès.Cap a l'estació a esperar el tren. No puc parar d'observar. M'encata observar les persones. Imaginar-me les seves vides. Passa un tren vermell. Les finestres sense vidres. Per un moment em fa l'efecte que estic vivint en una película dels anys 30. Sembla que m'hagi traslladat al passat.Pujo al tren. Conec al Laki. Un senyor de 59 anys que parla molt bé l'anglès. Em dóna bon feeling. Acabo baixant en una altra parada perquè ell m'ho aconsella. M'acaba acompanyant al hostel. S'espera a baix per comprovar que tot és correcte, i és que el hostel era un pis amb diferentes habitacions compartides amb cuina. Peculiar. Estic cansada! I és que fa moltes hores que volto pel món (des de les 7 del matí que començava a caminar) sense dormir! Next day rumbo Hikaduah. Poblet de costa. No em trobo ni un turista! No hi ha res millor que viatjar quan és temporada baixa... Dino davant la platja: tonyina fresca a la planxa amb amanida i suc de pinya 100% natural. Sumament deliciós...! (5€, de riure).Agafo un altre bus que va seguint la costa. 
Se m'acosten aquest grup de nois demanant si es poden fer una foto amb mi...!


Mirissa beach

Mirissa beach



Arribo a Unawatuna. Aquí he reservat un curs de cuina. No tinc guesthouse reservada. I és que he decidit que no reservaré allotjament cap altre dia. Veig un hotel. Decideixo entrar a preguntar preu de l'habitació (curiositat ;). Resulta que ho puc pagar! :) US$15 amb esmorzar inclòs (uns 11€), amb jardí, piscina, i l'habitació super gran... Només hi havia una altra parella australiana allotjada.Aquella mateixa tarda agafo un bus per anar a Mirissa. Poblet de platja que m'havien recomanat. Em bec i menjo un sri lankan coconut! El suc no gaire bo, pero el tros que es menja, buníssim (i el senyor que els venia, molt mono).Època de moonson en aquesta costa, però tot i això, Mirissa val la pena. Tarda de relax tot caminant per la platja. Uns bona homes, em deixen probar un fruit vermell de la forma de la maduixa, molt bo. És un gran gust viatjar en temporada baixa, i sola. Estic entrant al màxim amb la cultura del país. La gent em vé. Em parla. Em recomana llocs. Em pregunta, molt. Em somriu. Em dóna fruita per provar. Em mira, se'm queda mirant. Em fan sentir la reina de Sri Lanka! Hi ha moments que em fa l'efecte que sóc l'única "blanca" de la illa; només m'he trobat 2 nois europeus que anaven junts, en un bus, i potser he agafat 20 busos fins ara. Tot gent local! Serà que els turistes van en taxi? O lloguen cotxes? Oh, anar amb busos locals m'encanta. Algun que altre va una mica boig, però es pot soportar. Quan pujo en un bus sóc el centre d'atenció sense voler-ho. Els tios riuen i parlen entre ells de mi...!! Anda que no s'ho passen bé! ;)Dit això, torno cap a Unawatuna a sopar. Pregunto a un tuk tuk driver algun lloc bo per sopar. Em porta al costat de la platja, a peu de platja. Menjo uns special noodle amb seafood i papadam! Molt bo! Tot parlant amb ell, li dic que l'endemà faig una classe de cuina, i em diu que la seva dona m'ho pot fer i més barat.... Ok....!L'endemà, esmorzar impresionant a l'hotel. Amanida de fruita tropical (of course) i suc de fruites natural; torrades amb pa torrat (em recorda al pa de cal cava ;) amb mantega i mermelada; truiteta amb ceba i tomata; sri lankan coffee! Sembla un dinar en comptes d'un esmorzar! Tot bunísim. I rodejada de naturalesa...After that, cooking class time! Classe particular. Em va venir a buscar el tuk tuk driver i em va portar a comprar tonyina fresca! I quina tonyina!! Mai havia vist un peix d'aquestes dimensiones! Preparem: pumkin curry, auvergine curry, beetrot curry, tuna curry, deviled green beans (fregides amb soja i altres especies), carrot sambal. No fem el Dhal, que és molt típic, perquè es posen les mateixes espècies que al pumkin curry. All with rice! Quin colorido que tenia el plat!


Rascant rascant... surt la llet de coco...!

El resultat de la classe de cuina! Yumy!

Oh... els camps d'arròs...!
Vaig aprendre com fan la llet de coco! Natural del coco al plat! mmmm... M'ha faltat temps per provar-ho aquí, al trobar cocos a la fruiteria del carrer de Sants! ;)
Tipa i satisfeta, cap a buscar el bus, de nou. Per cert, viatjar en bus per Sri Lanka és extremadament barat. Un tragecte de 3 hores costa unes 100 rupees, uns 0,60€! Això sí, en bus local que fa bastantes parades... però, disfrutant del paissatge o parlant amb qui se m'asseu al costat, passa ben ràpid... Tret d'algun dia que és de nit i sóc al bus, llavors sembla que mai arribo a destí i m'agafa una mica de pànic per arribar, buscar guesthouse...
Així doncs, agafo un bus rumb Tissamarama. Arribo de nit. Trobo un hotel per RS800 (4.90€). Se'm dóna bé això de regatejar. La dona de l'hotel, super mami explicant-me que una filla seva s'ha casat amb un francès i viu a França. M'aixeco a les 5 del matí per començar el dia fent un Safari al Yala National Park. Oh... El meu primer safari a la vida. Bambis, molts molts cocodrils, families senceres d'elefants, ocells peculiars... I el leopard! Tot salvatge...! Dic el leopard perquè no és fàcil de veure, hi ha gent que ha anat al parc unes 5 vegades i no l'ha vist.
4 hores de safari observant pura naturalesa amb animals salvatges... Els elefants em van fer sentir una tendresa... Sentir com es comunicaven entre ells, com els petits mamaven i com els mascles buscaven a les femelles i elles fugien... Oh, quina puresa... Vaig ser afortunada!

Petjades del leopard...








En una estantería a l'hotel on m'allotjava...
Hauria d'estar a totes les estanteries de totes les cases del món...
After that, no tenia clar cap on tirar, però com cada dia, tot va fluir. Al bus vaig creuar unes paraules amb un noi que parlava bé l'anglès. Va acabar dient-me que "You are the best guide of your journey...". I mai millor dit... No vaig utilitzar la Lonely Planet a Sri lanka... Aquella frase em va fer pensar una estona... I es que tots i cadascú de nosaltres, les persones, som els millors guies de la nostra propia vida...
Arribo a Ella. I quina arribada: just acaben de començar una parade commemorant que el budisme es va establir a Sri Lanka. Petits i grans amb vestits brillants i ballant al ritme de músiques tamborineres. Quines bones vibracions que despreneien tots...



Coses de la vida, buscant restaurant per esmorzar, em para un comandant del servei militar de Sri Lanka i m'acaba invitant a esmorzar, surrealista.
Aquell mateix matí me'n vaig al Sunday market de Bandawarella. M'encanta passejar pels mercats asiàtics, observar les dones grans venen la fruita i pesant amb les balances de l'any de la catapum. Fruites i verdures que enamoren. Marxo amb una sindrieta, una pinyeta, fruites de la passió, un mango i dues bananetes. Oh, que agust i sa vaig dinar aquell dia a l'habitació de la guesthouse!


D'Ella cap a Nuwara Ellia amb tren. Plantacions i més plantacions de tè. Asseguda a les escales del tren contemplo la grandesa d'aquest paissatge. Quina verdor. Realment, recomano el tragecte amb tren des d'Ella fins a Nuwa Oia, i d'aquí agafar el bus cap a Nuwara Ellia.
Esperant el tren...


All around the world...!

Feina molt dura...



Una estona rodejada d'aquestes dones... quants somriures...

Aquella nit feia coichsurfing. L'Indunil estava esperant-me a la seva casa enmig de plantacions de tè. Va ser una estada curiosa. No em vaig sentir del tot agust ja que tenia 2 criats, ela quals ens van fer el sopar (curries boníssims, per cert). No estic acostumada a que em serveixin, i em van fer pena... Tret d'això, conversa agradable amb l'Indunil tot aprenent més coses de la cultura cingalesa.
Marxo amb un feeling estrany cap a Kandy. Només baixar del bus i veure el caos de ciutat que és Kandy, m'agafa un mal de cap i un malestar... Tinc la sort que un tuk tuk driver s'apropa i s'ofereix per recomanar-me un hotel. Dic que tinc la sort, perquè el pobre va tenir una paciència enorme... Em va portar durant més de mitja hora, de guesthouse a guesthouse perquè la senyoreta Núria no sabia amb quina quedar-se. Total, final em quedo amb el primer hotel... Però entremig va haver d'aguantar les meves llàgrimes. Em vaig bloquejar i no tenia ni idea què fer, on quedar-me a dormir... I fins i tot em vaig dir a mi mateixa "què hi pinto a l'altra punta de món sola?". Em vaig sentir sola. El pobre Namal (tuk tuk driver) em deia "no ploris no ploris". Ai pobre... I a sobre al final no m'acceptava els diners del taxi! Vaig haver de posar-li a la butxaca! A sobre del que va haver d'aguantar... Em va fer adonar que el món està ple de bones persones...
Em vaig tranquilitzar. Una nit a Kandy va ser més que suficient. L'endemà al matí vaig al Temple of the Sacred Tooth Relic, on es guarda una dent de Buddha de 2'5 cm. S'ha d'entrar descalç i amb les espatlles cobertes. Era l'hora de les ofrenes de flors i quan obrien la porteta per "veure" la dent. Curiosament, un noi cingalés de la cua, va comprar una flor per ell i una per mi per fer la donació, sense haver-nos creuat una paraula. Un gest que vaig agraïr. És un temple budista ben diferent a tots els altres que he vist (que no ha sigut pocs), i que és que es va construir, especialment, per guardar la dent de Buddha. Em va agradar.


D'allà em dirigeixo a... no ho tenia clar. No sabia on pararia. Sigiriya, coneguda com la Lion's rock, és un dels llocs més turistics del país. És una erupció de magma d'un volcà que fa molts anys hi ha haver. Es va construir al segle 5dc. Avui dia es poden observar les restes d'un palau i una fortalesa. Però tot això no ho vaig poder veure amb el meus propis ulls. Vaig decidir que no hi anava. No sé perquè. De fet, m'agrada deixar certs llocs per visitar en tots els països on vaig, per així tornar-hi i seguir descobrirnt.
Així doncs, aquell dia vaig arribar a un poblet que es diu Giritale. Aquí vaig fer una cosa que no havia fet mai a la vida: buscar una guesthouse, dir-los que em quedava una nit, anar a caminar, i tornar a la guesthouse i dir-los que marxava, que en aquell mini poblet no em venia de gust estar-hi. I és que no hi havia ningú occidental i l'únic atractiu del poble era un llac, per cert molt bonic. Però no m´hi veia... Així que cap al bus al següent poblet. 
Arribo a Polonnaruwa. Només baixar del bus se m'acosta un tuk tuk driver per oferir-me guesthouse. Lo primer que em pregunta "Where are you from?" i jo "I'm from Israel". En aquell moment és el que em va sortir primer. Durant tot el temps que portava a Sri Lanka ja m'havien preguntat, sense exagerar, unes 50 vegades, d'on era. I clar, arriba un moment que, o t'ho prens amb alegria, o et ralla... i vaig decidir inventar-me d'on era per fer-ho més graciós. Resulta que al final em vaig acabar quedant a la guesthouse que em va recomanar i 5 o 6 persones del poble es van assabentar que era israelita! Fins al punt de preguntar-me perquè no havia fet el servei militar (és molt comú a Israel que les noies facin el servei  militar i després viatgin un temps), que si els conflictes amb Jordania estaven resoltos... Jo improvitzant i canviant de tema!! Va ser moooolt bo! I al final vaig acabar dient que en realitat era meitat Israelina i meitat Spanish! 
El poblet em va agradar. Molt tranquilet. Amb un llac on va ser gustós caminar-hi al moment de la posta de sol. I la dona de la guesthouse com una mami. 



La meva mami per un día ;)
D'allà, cap a Passikudah i Kalkudah. Dues platges, una davant de l'altra. Oh... Kalkudah és una de platges més buniques que he vist a Sri Lanka. km i km de platja d'arena fina i aigua blava, sense pràcticament ningú. Només els pescadors pescant amb tècniques ben rudimentàries. Relax total tot prenent el sol, banyant-me en aquella aigua amb una temperatura perfecta... Quina diferència de situacions... Feia 2 dies que no vaig poder estar-me sola al poblet amb el llac, però aquí, amb la platja, com canvia... aquí ho desitjava estar sola... 





Cuinat per l'Ashok... Increible!

Dues nits en una guesthouse que portava un noi de 19 anys, l'Ashok, tot sol. Em va deixar impresionada. Era la seva única guest. A la nit em va cuinar 5 o 6 curries diferents. El segon lloc de tota Sri Lanka on vaig menjar uns curries tan gustosos. Vam parlar una bona estona. Vaig aprendre moltes coses del país, i fins i tot, em va explicar que els seus estudis universitaris van ser el tsunami. Veure les immenses onades que se li apropaven... i patir la mort de la seva germana, li van ensenyar molt... tant, com per amb 19 anys poder portar una guesthouse ell sol. El seu jefe confia totalment amb ell. Cuina, neteja, és encantador amb els guests, porta la part econòmica... ho fa tot! D'admirar! 
Em va recomanar que em quedés una nit més, per poder estar present en un ritual que es feia l'endemà a un temple hindú. Va ser impresionant. Què diferent són els temples hinduistes dels budistes. Vaig anar-hi amb l'Ashok, el seu pare i dues veïnes que una d'elles, tota l'estona al meu costat. M'agafava de la mà amb un carinyo... El sopar era gratuït, lo qual em va fer què pensar... Tenen poc, però donen molt... Curries ben picants (em queia el moc i no tenia paper!) amb arròs. Tothom, grans i petits, asseguts al terra amb un focus que ens enlluernava. Recordo perfectament aquell moment. Tothom em mirava i em somreia. Clar, la única occidental. Les nenetes em venien a preguntar coses i em xocaven la mà... El ritual va començar. No entenia res. Van començar a tirar aigua al cap i al cos de 5 nois. Ells poc a poc anaven "embogint" al ritme dels tambors, tot anant de Déu en Déu (casetes al voltant del temple). Em van fer por i tot. Es movien molt bruscament. Es veu que un dels Déus hindús havia entrat dins seu i per això aquelles reaccions. Tiraven aigua a algunes de les dones que hi havia i llavors aquestes els explicaven els seu problema i ells respresenta que els "ajudaven" (no en tinc ni idea com) ja que tenien Déu a dins. Tot una experiència que em va fer posar la pell de gallina... Es va fer donacions de fruita als Déus, i al final van repartir aquesta fruita amb la gent. Van voler que anés jo a buscar la fruita que ens tocava. Oh... Quan hi penso se'm remou la panxa. Un home amb una barba llarguíssima, sense samarreta i un sarong, amb una cara molt peculiar... Em va marcar la front, em va donar la fruita i em va "beneir". Indescriptible... Em vaig sentir la dona més afortunada del món... Experiències com aquesta, normalment no passen si no vas sola...





Aquesta és la seva feina durant hores i hores... Estira que estiraràs... uf...
Els 3 següents dies vaig viure algo que si m'ho haguessin dit abans d'arribar a Sri Lanka, no m'ho hagués cregut.
Vaig trobar-me amb el comandant que m'havia invitat a esmorzar feia uns dies, ja que em volia portar a fer snorkel a prop de Trincomalee, a una illa que és un parc natural: Pigeon Island. Mai havia vist coral, però em va impresionar tant... Eren com milers llapissos de color blau florescent, oh... vaig treure el cap de l'aigua per adonar-me que aquella meravella era real... Dotzenes de peixos, 2 taurons petits, una tortuga enorme... Impresionant! 
Em va portar a un orfanat en el qual ell havia fet una donació econòmica per reconstruir-lo. Quan vaig saber això li vaig demanar que m'hi portés. Quina impressió... La sensació que vaig tenir al estar envoltada d'aquelles nenes i nens va ser d'emoció pura. Vaig haver d'aguantar-me les llàgrimes, engollint saliba. No sé perquè però no volia plorar. Em van deixar entrar a les habitacions. Que arregladet i net que ho tenien. Vaig sentir que que jo havia d'estar allà algun dia per poder conviure amb ells. El que més em va impresionar va ser que al marxar, totes les nenes es van ajupir, una a una, als nostres peus com a senyal de respecte... Oh... Tinc aquell moment gravat al cor... Mai se m'oblidarà...
Vaig dormir les dues nits en camps militars. Surrealista però real, com la vida mateixa.
El 3r dia ell treballava. Però... em va posar un mini van per mi sola amb xòfer i un altre comandant com a "guardaespatlles". Sí, això és el que vaig sentir al tenir aquella persona vestida de militar al meu costat tot el dia. Em va organitzar el dia, tot portant-me a visitar la ciutat de Jaffna i a un resort envoltat d'una reserva natural d'ocells i una platja. Volia anar a la platja? Ell al meu costat. Sopava? Ell al meu costat. Només va ser un dia, així ho vaig decidir; no hagués aguantat més. De veritat, que em vaig sentir princesa total. Igual que quan les princeses i les reines dels països van a visitar altres països o persones, i van envoltades de militars... doncs tal qual! Ara que ja sóc aquí, ho penso i dic: Què fort...
Era un lloc pràcticament desèrtic. La platja llarguíssima. Vam poder contemplar els moments de la pesca a la tarda i al matí amb la sortida del sol. Oh... com tiràven les xarxes amb una barqueta i després a estirar-ho a mà tot cantant "cançons de motivació", que bo em va semblar... Ole... Aquí, en comptes de cançons de motivació el que es canta és "cançons de queixa"... Dur, molt dur... 
Vaig disfrutar molt els 3 dies, però massa ejèrcit al meu voltant... massa organització... massa persones al meu servei pel que em fes falta... i massa poca llibertat... Així que vaig demanar que em deixéssin en un poblet i allà agafaria el bus local cap a Mannar. Abans, però, un comandant d'un altre camp militar em volia conèixer i m'hi van portar... Moment heavy. Baixo de la mini furgo i m'estava esperant ell amb 7 o 8 militars més. Em va fer entrar al seu despatx i em van oferir una beguda (com a cada camp militar que anava). Surrealista, de nou. Aquest coneixia el comandant que vaig conèixer primer (el qual estava fent tot això per mi) i em volia conèixer. Jo amb els meus pantalons thai i una samarreta mig estripada voltant pels camps militars...! La Núria Arnau de Bell-lloc d'Úrgell "perduda" pels camps militars de la Sri Lanka profunda!
Sens dubte, una experiència increíble! En la que en cap moment dels 3 dies vaig tenir por de que em poguessin fer alguna cosa, i és que no els coneixia de res... Tot va anar bé!




Al fons es veu Pigeon Island...

Trencant un coco... ritual hindú... amb la pintura al front... 


Amb les nenes de l'orfanat...
Apunt de quedar-me encisada amb el coral...
No em podia queixar... i no es podien queixar...!


Asseguda damunt el coral erosionat... Quin paradís...



Aigua calenta beneida... 
Aquí va començar el budisme a Sri Lanka... Mihitale...

Monjos thais que es van voler fer una foto amb mi... Vaya camarons els tios...


Cantant la cançó de motivació





Les dues nits següents, vaig fer homestay. Vaig dormir a casa d'una familia cingalesa en un poblet de platja en el que el terra del tot el el poble era arena de platja, inclús a les cases. Vaig poder disfrutar d'aquesta experìencia a través d'un noi que vaig conèixer al resort la nit anterior. I quina experiència! Dutxar-me amb l'aigua del pou i un pareo. Cuinar truita amb patates amb 10 o 12 persones de públic, ben encuriosides. Conèixer i compartir moments amb la Murika, una  nena amb síndrome de Down, familiar de la familia on estava. Despertar-me i trobar-me-la a la porta de l'habitació perquè em venia a veure. Emportar-me-la a passejar i comunicar-nos amb signes. Quina careta d'àngel aquesta nena...
Fins i tot em van regalar un vestit hindú... Quina gran il·lusió... M'encanta... 
Oi que passo per hindú? ;P

La Murika...


Aquesta foto me la va fer la Murika...


D'aquí, directa als 10 dies de meditació Vipassana. 10 dies de silencia absolut. 10 dies sense contaminació total... 10 dies de meditació, 10 hores al dia. 10 dies impresionants... Una de les millors experiències del viatge...
Quina AMOR de dones...


Va sortir d'allà, una Núria nova, purificada, feliç... 2 dies més per la increible Sri Lanka... Reconec que ha estat el país del que m'ha fet més "pena" marxar... 29 díes d'aventura total... de molts moments que em deia a mi mateixa lo feliç que sóc... lo afortunada que em sento...
Sri Lanka, m'ha enamorat...
M'he deixat alguns raconets per veure, per així poder-hi tornar...