New Zealand. Moments màgics...

New Zealand impresiona.
Fa uns anys, quan estava esperant que em donéssin la beca per tornar anar 3 setmanes a "estudiar anglès" a l'estranger, estaba pensant anar a Nova Zelanda. La veritat és que no me'n recordava, d'aquest desig, però tu, Raquel, m'ho vas recordar... i aquí estic, 4 anys després...


Quins nervis... El vol des de Melbourne cap a Christchurch era a les 23:30h de la nit. Quins nervis durant tot el dia...
Però encara més nervis i incertesa quan arriba l'hora del check in a l'aeroport i em demanen el bitllet de sortida de Nova Zelanda... quasi m'agafa algo...! Respiro profund, assimilo el que m'estàn dient... i sense més remei... em dirigeixo cap a un ordinador del costat del mostrador, a reservar el bitllet de sortida... Ni idea cap on, ni quan... bé, no més tard de 3 mesos, ja que és el temps que puc estar al país sense visa... En 20 minuts tenia el vol. Destí: Kuala Lumpur. Dia 31 de maig. La pensada ràpida va ser que des d'allà puc agafar un altre vol destí... Ni idea, encara... però aviat hauré de decidir...
Definitivament, va ser un moment crític: decidir on anar al cap de 3 mesos!! Això és massa planificació per mi... :P


El vol anava amb 2 hores de retràs... era perquè em prengués el meu temps en reservar el bitllet? Maybe :)


Aterro a Christchurch. Al "tunel" des de la porta de l'avió fins a la terminal sona una música ambiental amb el so de pingüins... Quina frescor...
Passo el passport control i la revisió d'equipatges. Em revisen si a les botes portava alguna cosa tòxica... i em prenen la fruita natural que portava... i el senyor que em va revisar tot això em diu: You will enjoy here... Sens dubte, una molt bona arrivada...!
Només passar la sortida, algú molt important per mi, rep una trucada des de Nova Zelanda... La Lídia va ser la afortunada! Vas tenir el plaer de ser la primera persona amb qui parlava, recien aterrada a l'altra punta de món... Va ser guai, oi? Va ser emocionant... 


I en 10 minuts aterraba el Nigel! Ell venia de Blenheim (nord de l'illa), on havia estat 6 dies a casa d'uns amics.
Que guai va ser retrobar-nos... ens havíem vist a Melbourne (visita relámpago), però ara anàvem a passar 10 dies junts... Aventura!

Lake Tekapo... Aigua blava blava, pels sediments de les roques...

Veus l'elefant a la roca del mig? Elephant rocks

Dins la closca d'una tortuga? jeje ;p

Moeraki rocks

Hi ha més ovelles i vaques, que població, a Nova Zelanda!!!!

Estar rodejada d'això, no va tenir preu, el dia del meu cuuuumple :D

La bellesa del llac Manapouri... cap a Milford Sound

Llac Manapouri

Menjant muesli amb un increíble iogurt de mango...
i amb els pardalets i aquesta naturalesa de fons...

Milford Sound...

Preparant el foc mentre bebem vinet i mengem patatetes... mmm...

Peixet marinat amb all i gengibre!

Llac Rotoiti... sense paraules...

Llac Rotoiti

El reflexe de les montanyes a l'aigua... podria ser perfectament les montanyes al revés... Mirror lake

A l'aigua...

I així ha estat... 10 dies amb cotxe i de camping, per tota l'illa sud de Nova Zelanda... 
Crec que això és un altre món... No és "normal" la netedat, la puresa, la bellesa... que despren aquest país... Inmensos camps verds amb ovelles i vaques pasturant, que sembla que no s'acaben mai...
És un no parar, d'obrir i obrir finestres amb paissatges diferents... De repent, tot verd i amb petites muntanyetes... de repent, tot plà amb un llac... de repent, una costa amb unes roques inmenses amb foques jugant... de repent, un sea lion a l'arena de la platja... de repent, un bosc amb una frescor penetrant... El paisatge canvia quasi cada minut... Això fa Nova Zelanda, un país únic...


La primera mitja hora de tenir el cotxe i haver comencat la ruta, ja em comencava a impresionar del paissatge... quina grandesa!
No m'estranya que hagin triat Nova Zelanda per gravar El Senyor de los anillos... I lo fort, és que a partir del 6 abril, si tot va bé, estaré a un poble, on, al voltant és on han gravat més escenes de les pelis... Això vol dir que pot ser realment impresionant...! Quina emoció........


No és possible deixar constància ni a les fotos ni als vídeos, de la bellesa que és Nova Zelanda. He guardat el màxim de moments possibles a la meva ment, però tot i això segur que no se'm guardaran tots... Les fotos són totes fetes des de l'ipod (gràcies de nou a tots els compis de Grey, de nou... m'en recordo molt de vosaltres...), i 3 d'elles són de la càmera del Nigel.


Puc dir que he viscut moments màgics... 


Moments, com estar davant de l'inmens llac Manapouri... quina sensació més increíble a la panxa... energia d'aquesta naturalesa que semblava irreal, però que, afortunadament era tan real... Breathless total...!


Moments, com mejar muesli amb iogurt de mango rodejats de verd, d'ocellets cantant, de bona companyia... no té preu...


Moments, com meditar davant la forta Tasman Sea i poder "apoderar-me" de la seva energia... Quines ones tan imparables...


Moments, com estar asseguda a la vora del foc amb el Nigel, després d'haver menjat peixet i arròs (cuinat al fogonet de camping), amb una, dos, tres... copes de vi... sota el cèl estrellat...


I molts més... molts... que sens dubte quedaran sempre dins meu... al meu cor... 


Passem els 4 últims dies junts a casa dels seus amics al nord de l'illa. Molt agust. Cuinant-los cada nit el soparet...! Yummy! Truiteta de patates amb pa amb tomata, wrap de pollastret amb verduretes, arrosset de carbassa... Què agraïts la Patsi i el John... "You are an angel... you are gorgeous!...." by Patsi ;P

Amb la Patsi i el John... Lovely people!

S'apropava el dia de la despedida amb el Nigel. Sí, aquest és el preu a pagar quan viatges... Les despedides són els "pitjors" moments per mi...
La cosa era que jo no tenia ni idea què faria els següents 20 dies... Moment crític... Vaig passar uns dies que necessitava estar amb mi, només amb mi... i pensar, decidir... cap on tirar i sobretot, com sobreviure...! perquè, evidentment la pasta s'acaba...
Vaig decidir que li demanaria la tenda de campanya al Nigel i que faria ruteta pels llocs on no havíem estat i pararia on hem vingués de gust, o on arribés fent autoestop. Sí, vaig decidir que la millor manera de moure'm per l'illa, seria fent autoestop.


Arriba el dia de la despedida amb el Nigel. A l'estació de busos de Christchurch. Jo agafava un bus cap al primer poblet on des d'allí podria fer autoestop. 
Quina sensació... no semblava real. Per què ens havíem de despedir? Va ser trist. Abracada fortíssima, llàgrimes, un "I will miss you" i un "I know, i'll miss you too", i cap al bus... on no vaig poder aguantar unes quantes llàgrimes més...
La vida, sens dubte, ens tornarà a unir a alguna altra part del món... de mentres, seguim conectats d'una forma molt especial... i puc dir que el Nigel és la persona més especial, de moment, que he conegut durant el viatge... i crec, que serà difícil conéixer algú altre amb qui tenir la complicitat que ens tenim tot i la gran diferència d'edat...!

Tothom hauria de tenir l'oportunitat de visitar Nova Zelanda... Tot el que us hagi pogut transmetre amb les meves paraules i les fotos, és només una petita quarta part del que significa tocar de peus a terra en aquest país... Per lo qual, no tinc ni idea de com transmetre les tres quartes parts, restants... S'ha de viure...


Visita Nova Zelanda...

Australia (again). Melbourne... m'agrada!

M'agradaria viure un temps a Melbourne...
Just després de retrobar-me amb el Jaime, comença  una nova etapa del meu viatge...
Se m'ha fet molt estrany despedir-me, de nou, d'ell... Els dos a l'aeroport de kuala Lumpur i cada un amb un destí diferent... Un a cada punta de món...
Arribo a Melbourne, després d'haver dormit durant tot el vol... Mai m'havia passat en un vol tan llarg (7 hores!), que no m'aixequés del seient ni per anar a fer pipi... Seria el cansament, la tristesa de la despedida...
De nou, a Austràlia! Però ara a la costa est...

La Katie, una noia brasilenya que vaig conèixer a Tailàndia, està vivint i treballant a Melbourne per un temps i m'ha obert les portes del seu pis per estar-m'hi tants dies com vulgués... Una de les coses que més em fascina de viatjar, és que la GENT QUE CONEIXES ÉS QUI FORMEN EL TEU VIATGE... I m'adono que un país, una ciutat, un poble, un poblat, un sopar, un dinar, una copeta de vi... Tot això pot ser tan diferent segons amb qui ho comparteixis... Però sempre se'm posen les persones adients al costat...
La primera nit em venia de gust estar amb mi mateixa... Vaig quedar-me a un hostel... Vaig ser la dona més feliç del món, anant a comprar fruiteta, verduretes, pa, formatge i pernil dolç al mercat... Quins sandvitxs més deliciosos em vaig fer...
Curiosament quan em vaig llevar l'endemà (dormia en llitera i en una habitació de 16 persones), vaig fer l'intent de mirar, primer al costat meu i després a la llitera de dalt, per veure on era el Jaime... Shock: el Jaime ja era a Barcelona...
Em van costar aquests dies... El vaig trobar tant a faltar...
L'endemà ja em vaig retrobar amb la Katie, després de 5 mesos sense veure-la... A Chiang Mai només vam estar 3 dies juntes, però hi ha una connexió especial que ens ha fet trobar-nos de nou a Melbourne...
Com vam disfrutar la primera nit... Al Night Victoria Market, amb paradetes de menjar (n'hi habia una de paella, fideuá i sangria! Eren de Valencia)... Entre copetes de vi, sangria, calamari i un burrito impresionant... Vam acabar ballant under the rain, amb concertillo en directe!  Crec que mai havia disfrutat tant sota la pluja.... Mira que m'ho vaig passar bé!

Aquesta dies m'han anat molt bé... La Katie ha treballant quasi cada dia i jo he pogut disfrutar de mi mateixa i de les emocions que se'm remouen després de la despedida...
Curiosament aquesta dies ha ser el 20th Food & wine festival of Melbourne! A la plaça central, la Fed Square, he pogut disfrutar de documentals i pelis amb pantalla gegant sentada en puffs o hamaques... I... vaig veure un documental del Bulli! Quina cosa, veure i escoltar al Ferran Adrià parlar en català al mig de Melbourne! Em va encantar...
He passejat per la ciutat, he anat a la platja, m'he assegut als parcs, he contemplat la gent passant asseguda al puff de la plaça.... Melbourne m'agrada! Molt! Crec que podria viure-hi un temps... Tot i els infinits llocs de fast food, a Melbourne es respira qualitat de vida... Hi ha molts espais verds, hi ha molts espais socials amb activitats, veus molta gent fent esport, les botigues tanquen bastant aviat i llavors és quan veus la gent als bars prenent algo... M'agrada! L'únic defecte és que és una ciutat cara si no treballes... Però si ho fas, crec que s'ha de viure bé...

Aixo es vida...

A les hamaques davant la pantalla gegant...!

Els dies off de la Katie hem disfrutat de la platgeta, del barri de Brunswik (conegut com el barri dels graffities), dels parcs...

Ens hem cuidat mutúament les dues... Ella m'ha obert les portes del seu pis com si fos casa meva... I jo li he preparat el soparet amb postre inlòs, per quan tornava de treballar cansada... Fem un bon equip ;)
Una nit al anar a dormir em diu "Sembla que fa molt més temps que ens coneixem...". I es que estem convivint com si fes tota la vida que ens coneixem... I es que a mi, quan algú em diu "sisplau, com si estiguessis a casa teva", m'ho prenc al peu de la lletra, i lo fort és que em sento com a casa... La cuina és la primera part de la casa que em faig meva més ràpid ;)
I és que la Katie és tan dolça i generosa... M'alegro d'haver-la conegut... Segur que ens retrobarem a alguna altra part del món... Qui sap si li faré una visita a Brasil en un temps! ;)
Quines casetes més precioses i colorides al costat de Brighton Beach... I amb el dia assoleiat que ens va fer, vam poder fer-nos unes fotos super estiuenques! Vam riure, saltar, fer el ruc....!

La meva última nit a Melbourne vam anar a un bar, on ja ena hem fet el nostre raconet a la terrassa... A veure vinet i a menjar pizzes per AU4$ i delicioses... No havíem dinat i vam disfrutar com loques...! ;) vam celebrar els meus 26 a Austràlia i curiosament, el número que ens vam donar de taula, era el 26!! Fortíssim...
After that... Xocolata amb xurros al San Churro! Una Spanish xocolateria... La xocolata té el mateix gust que el que em feia la mama per esmorzar els diumenges quan era petita... mmmmmmmm... I aquí... Per seguir amb la numerologia... Li vam preguntar al cambrer si tenia el 26 com a número de taula... I no... Però... Ens va donar un 25 + 1!!! So... Encara en tenia 25... Però els 26 estàvem ben aprop...!
Nit genial per despedir Melbourne...

Life is a fucking miracle....