New Zealand. Amb el meu raconet d'esperança, tot flueix!

L'aventura continua...

Només baixar del bus, després de despedir-me del Nigel, vaig en direcció al camping, amb intenció de passar la nit a Ashburton. Però, coses de la vida, em para un kiwi (neo-zelandès) i em diu que on vaig! I jo.... "De fet, al camping que està a 50m..." i resta que vaig acabar anar anant amb ell fins al poble que volia arribar l'endemà: Timaru. Allà tenia previst fer couchsurfing amb un senyor de 59 anys, però com que no estava previst arribar fins l'endemà, em vaig quedar al camping del poble amb la tenda de campanya. Crec que mai he passat tan fred a la meva vida, com aquella nit.... No sé ni com vaig poder dormir unes hores.... Quasi em congelo..... Ho vaig passar realment malament.... 

Però clar, a això, suma-hi el no saber que faria els pròxims 16 dies abans de començar a treballar... Reconec que ha estat el moment més dificil de tot el viatge... I bàsicament perquè se m'estava acabant la pasta i veia que no em donava per dormir i menjar dels proxims 16 dies...

Vaig anar al super a comprar sopar... Verdures, fruita, muesli bars... Això va ser tot... Formatge, xocolata... Això no m'entrava al pressu d'aquella dies....! Què dur....

El dia següent feia sol... Quin gust.... I dins meu tenia guardat un raconet d'esperança, de que tot aniria bé i fluiria... Tal com ha estat sent durant els mesos anteriors del viatge....

Em trobo amb el Trevor, el host que m'aculleix a casa seva... Quina calidesa, comparat amb la nit anterior... Vaig cuinar-li truiteta amb patates (per això encara m'arribava el pressu...) i vam disfrutar del soparet acompanyat d'una agradable conversa sobre la vida i el viatjar, i com no, amb unes copetes de vi... ;)

Justament, mentre estava parlant amb ell, m'arriba un email dels propietaris d'un camping-cafe a The Catlins, que per ells genial si estic amb ells durant els dies que necessiti, ajudant-los al cafe, a canvi d'allotjament i menjar....!!! Sens dubte la millor noticia que podia rebre....... Tota la meva preocupació se n'anava en aquell moment... Quina satisfacció... I es que havia contactat amb varios llocs i feines per aquells dies poder estar a algun lloc, ja sigui cobrant o no... Però almenys amb un llit i un plat a taula... 

Què important és quan veus que potser no podràs tenir-ho... Moments així em fan dir-me a mi mateixa lo afortunada que sóc... I a la vegada també em repeteixo a mi mateixa, que amb la mirada endavant, tot flueix... No hi ha cap mena de dubte... LIFE IS A FUCKING MIRACLE, again...!!

El Trevor em va deixar estar una nit més. Què majo. Vaig conèixer la seva filla que arribava de Tailàndia, quina pau portava... Vaig cuinar-los guacamole i wraps amb pollastret i verduretes! Mmmm... I cookies de postre (de compra eh ;)

L'endemà em despedeixo d'ells i cap a la carretera. En 5 minuts em para un noi alemà (com no, hi ha tants almenys a NZ...) i em deixa al poblet on tenia previst quedar-me una nit abans d'anar cap al camping-cafe. 

Oamaru. Volia parar aquí per veure pingüins... Però va resultar que només en vaig veure un, i de lluny (yellow eued penguin). I al mati, un altre de petit (blue eyed penguin), però mort, al costat del port... Quina peneta em va fer...

Però va valer la pena quedar-me en aquest poblet. Vaig dormir en una backpackers house que portava una dona molt peculiar... Només arribar em diu "hello Núria! Ohh you look interesting... You are really pretty..." quina arribava tan agradable... I després em pregunta si sóc israelí... Crec que ja van més de 3 persones que em confonen per israelí! Agra, es diu la senyora. La descriuria com boja però agradable i molt mami..... Em va enxufar i tot la manteta elèctrica al llit... Quina monada de dona....

Em va encantar! Vaig disfrutar del poblet, de la casa i de la gent que vaig conèixer allà...

Els altres backpackers de la casa. Agra ens va deixar canyes per anar a pescar, i tot! No vam pescar res.. jajaja!

Pero la intencio hi era... :P (ah! el Nigel em va tallar el cabell bastant curtet... :)

Ho vull per la meva cuina! :P

A la casa amb la motxilla...!

Next day rumbo The Catlins. Em va agafar un noi que portava una cabra al maleter! Lo nunca visto! Només pot passar a NZ... Em va deixar justament a la porta del camping. De lujo!! ;)

Dues setmanetes al camping. Que gustoses...!

Vaig ajudar-los al bar, de camarera i vaig pintar una caseta del costat que seria per el staff la pròxima temporada. Oh! Pintar em va encantar! Quina concentració i presència s'ha de tenir...! Vaig disfrutar... 5 hores al día de feina cada dia, i la resta... Per mi! Caminades... Relax... D'excursió amb el staff del bar... Genial... I es que el lloc era al mig del no res... No hi habia ni poble... Només ocellets piulant cada matí quan surtia del meu bungalow i el cel estrellat cada nit abans d'anar a domrir (amb la manteta elèctrica cada nit ;).... Paraís...

I lo millor de tot va ser conèixer a l'Akki. Una noia japonesa que també els ajudava a canvi d'allotjament i menjar. Quina preciositat de nena... I es que amb només 20 anys s'anava a quedar 9 mesos a NZ... 

Mai habia tingut l'oportunitat de poder conviure amb algú japonés... De veritat, que em transmetia cada dia una energia tan agradable... Que ni que vulgués, em podia preocupar per res... Estar rodejada de persones asiàtiques, un cop més, em provoca un bon feeling... Its just nice... Algo que no puc desciure... Però parlar amb ella sobre la vida, sobre el menjar (li encanta menjar tan o més que jo ;), caminar pels voltants, dinant i sopant juntes (ens deixaven tuppers al congelador i ens feiem amanidetes... Un plaer menjar el que ens vingués de gust...

Vam anar i tot a Curio Bay, on allà si que cada dia es poden veure pingüins quan surten del mar i van a alimentar als babies i a les mares...
Vam veure'n només 2... Però ja era molt ja que el març no és època ja que es quan el hi cau el pèl i no van a l'aigua, sinó que viuen en llocs refugiats de fora (en roques, boscos...). Quina monada de criatures... Els vaig tenir a poca metres... Com salten... Com es mouen i obren els braços... Són molts graciosos com caminen. Els vaig trobar molt bunics...!

Les mega algues de la platja...

Ohhh... quina preciositat de criatura.......!

 

Ens vam fer una carteta mútua al despedir-nos... I ella quan la va llegir i em va venir plorant... Que bunica... "I will miss you Núria..." i jo "I will miss you too, Akki... You are such a special friend..." 

Ohhh... Quan penso amb ella m'entra una cosa a la panxa, de pau... Sens dubte segur que ens retrobem, maybe in Japan, in Barcelona... Or who knows?

El dia abans de que marxés, el xef em va preparar uns noddles amb vedella búnissims! I mouse de xocolata i plàtan de postre... Em va semblar tot un detall, encara que només hi hagués estat 2 setmanes.

A les Cathedral Caves amb l'Akki! Precios...

Respirant i escoltant l'ocea... Quina forca...

Tarda agradable... Vam veure un sea lion de lluny...! Impresionava...

Just enjoying with Akki...!

Abans que ella marxes... El cafe es deia "The Whistling frog" ;)

La vida em segueix somrient... Pas a pas... Despres d'aquests dies al camping, next step... Working as a super nanny of 3 kids... in Glenorchy...! Un parais... prop de, mai millor dit, "The Paradaise"...

Pero aixo ja pel proper post...! Ara toca viure l'experiencia al maxim amb els nens i els papis... Ja porto 2 setmanes amb ells... No es facil... Gens facil... Cuidar 3 nens de diferents edats es peculiar, per dir-ho d'alguna forma... Pero com que m'acompanya una pau interior tan brutal... Ho disfruto al  maxim i em regalo el meu temps de meditacio de cada mati a la llacuna del poble amb unes vistes impossibles d'aburrir...!

I recorda.....